Titul: "El Carche: El Valencià en Murcia".
Autor: Valencian.org 
Edicio Digital: Valencian.org. Valencia.

Articul relacionat: “Valencià en Murcia…” de Ricart Garcia Moya.

 

Descarrega l’Entrevista als habitants de El Carche en Radio 9 en Mp3 (Decembre 2004)

 

Descarrega est articul en archiu pdf

 

 

El Carche: El Valencià en Murcia

 

 

Vista general de la Serra del Carche (Murcia)

 

Introduccio

El Carche es una chicoteta area o subcomarca de Murcia limitrof en Valencia, junt al municipi alacanti de El Pinos, en la que es parla la Llengua Valenciana. Es una zona estesa entre les localitats murcianes de Yecla, Jumilla y Abanilla, en la que es troben diverses poblacions en les que es parla valencià des de fa segles.

El Carche te uns 300 km2 de superficie i 529 habitants empadronats en l’any 2003.

Els nucleus mes importants de poblacio del Carche son:

Raspay, 134 habitants, Yecla.

Torre del Rico, 58 habitants, Jumilla.

El Carche, 27 habitants, Jumilla.

Canyada del Trigo, 167 habitants, Jumilla.

Canyada de la Llenya, 143 habitants, Abanilla.

 

A pesar de que la llengua valenciana no te reconeiximent oficial en la Regio de Murcia, els habitants del Carche han conservat i trasmes el valencià com a llengua materna a lo llarc dels temps.

El Carche es tambe el nom d’una serra, que dona nom a la subcomarca, i que recentment ha segut declarada parc natural regional. La Serra del Carche es situa en el cuadrant Nororiental de la Regio de Murcia, i repartix la seua superficie entre els termens municipals de Jumilla i Yecla. Conta en 5.942 has. i la maxima altitut del Parc Natural alcança els 1.371 metros en el “Pic de la Madama”.

 

Rodalies del Parc Natural de la Serra del Carche

 El Parc natural de la Serra del Carche conta en nucleus rurals, en la periferia, com El Carche, La Rosa, Raspay, Casas del Puerto i La Alberquilla, i algunes cases rurals, en la seua major part assolades, com la Casa de La Yedra, les Cases del Cantal i de Pisana, que donen conte de moradors passats.

 

 

Historia

El Carche es un territori valencia-parlant de Murcia fronterer en la comarca alacantina de les Valls del Vinalopo. D'aci, sobretot de les poblacions de Monover i El Pinos, van eixir els primers pobladors a finals del segle XVIII, quan la filoxera els va espentar a la busqueda de noves terres a on cultivar la vinya.

Els nous habitants del Carche, es van emportar en ells la seua llengua valenciana, i els seus descendents encara la parlen, repartits en mija dotzena de pedanies (Torre del Rico, el Carche, Raspay, la Canyada del Trigo, l'Ombria de la Sarsa, els Gabriels, i la Canyada d'Alenya), dins dels municipis murcians de Jumilla, Yecla i Abanilla.

Despres de l'expulsio morisca en el segle XVII gran part dels extensos termens de Yecla, Jumilla i tambe de Abanilla havien quedat prou despoblats. Estes terres foren dedicades a pastures i en la decada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusis per a la lliure explotacio agricola. Es produi llavors una forta emigracio, tal volta iniciada ya uns anys abans en menor intensitat, de llauradors procedents de les Valls del Vinalopo, que portaren la llengua valenciana.

Estos pobladors s'establiren en les planes que formen les capçaleres de les rambles de Abanilla i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— tambe mes al nort, fins a tocar Yecla, i sempre en les rodalies de la serra del Carche, d'on ha pres el nom la comarca.

Fundaren una vintena de viles i llogarets que mai han tingut independencia administrativa i que han segut sempre pertanyents als municipis de Yecla —pedania del Carche; de Jumilla —pedanies de l'Arbequilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i d’Abanilla —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.

 

Camps de cultiu en la Serra del Carche

 

Demografia i llengua

La poblacio de la comarca del Carche, que en 1950 era de 3.000 habitants, actualment no arriba als 1.000 habitants, a causa de la forta emigracio provocada, sobretot, per la crisis de l'agricultura.

En algunes pedanies, especialment en les de poblacio disseminada, ya no viu casi ningu permanentment. La majoria dels habitants, encara que seguix empadronat, residix ara en els municipis grans dels voltants -en les murcianes de Jumilla i Yecla, o en la poblacio valenciana de El Pinos- i nomes es desplaça per als treballs agricoles.

La subcomarca de El Carche es un territori fronterer entre Valencia i Murcia, es concreta en els poblets que voltegen l’imponent montanya del Carche en mes de mil metros.

Jaume I cedi Murcia a Castella en el tractat d´Alzmirra, excepte una part del regne, entre la llinea Busot-Biar i el Segura, que passà a formar part del Regne de Valencia, i coincidix aproximadament en l’actual provincia d'Alacant, en la qual continuà predominant el valencià.

Encara que la llengua que es va parlar en el Regne de Murcia durant molts anys no va ser el castellà pur, sino la nomenada "panocho", un romanç en influencia del valencià, el castellà i l’arap i atres llengües dels mercaders de les rodalies.

Alguns eixemples d’esta llengua que deriven del valencià:

-taroncha (val. taronja), -boria (val. boira), -llampo (val. llamp), molla (val. molla).

 
Els poblets o llogarets que componen El Carche son en total 22:

L’Alberquilla, Balonga, El Canalis de Crespo, El Cantón, La Canyada de la Alenya, Els Capitos, El Carrascalejo, Les Cases del Conill, Les Cases dels Frares, El Collado dels Gabriels, Les Coves de Penyaroja, Els Escandells, Espirit Sant, Ombria de la Sarsa, Quitapellejos, La Raixa, La Sarsa, La Tosquilla, Chamaleta, i els mes importants El Carche, Canyada del Trigo i Torre del Rico.

Ningu d’ells es un municipi, son pedanies que pertanyen administrativament als Ajuntaments de Jumilla, Yecla o Abanilla en un total de dos mil habitants escasos.

 

 Vista de la Serra del Carche

 

Manteniment de la llengua valenciana

La majoria dels habitants de la comarca murciana del Carche, fronterera en Valencia, parlen en valencià. Mes d'un segle despres de l'arribada dels valencians, la transmissio oral ha assegurat la pervivencia de la llengua valenciana. Les noves generacions utilisen sobretot el castellà.

La distancia de mes de 25 quilometros entre els municipis murcians de Yecla i Jumilla i les pedanies valencià-parlants, i la proximitat d'estes al municipi alacanti d'El Pinos –al voltant de 5 quilometros- han jugat historicament a favor del manteniment dels vinculs familiars, culturals, comercials i llingüistics en Valencia.

Es lo que succeix en els chiquets d'esta subcomarca, que en acabar la primaria van a l'institut d'El Pinos i reben classes de valencià. Aixo passa nomes en secundaria. Durant tota la primaria, tant en el colege rural que n’hi ha en la Canyada del Trigo com en el colege de Yecla al qual es desplaçen els chiquets de la pedania del Carche, no senten ni una paraula en valencià dels seus professors.

No obstant, l'absencia d'escolarisacio en la llengua propia no ha segut fins ara un obstacul per a la pervivencia de la llengua valenciana en la comarca del Carche.

Gracies unicament a la transmissio oral, mes d'un segle despres de l'arribada dels valencians, el 100% dels seus habitants entenen l'idioma i un 85 % el parlen. Dins del percentage de carchencs que no s'expressen en valencià ocupen un lloc destacat les noves generacions, en molts casos fills de matrimonis mixtos entre murcians i valencians, que es relacionen en castella en pares i yayos valencià-parlants.

Tampoc pareix que la llengua de Joanot Martorell interesse gens a les decenes d’anglesos -molts d'ells jubilats, pero tambe integrants de families jovens- que contribuixen a revalorisar el terreny i a mitigar el creixent despoblament de la regio.

Stephen Nash, un angles que viu en Raspay en la dona i els dos fills, expressa les seues reticencies cap al valencià i es justifica, en angles, en el fet de que ya es prou complicat "deprendre una sola llengua", en referencia al castellà.

 

 

 Casa d'una familia anglesa en la pedania de Raspay

 

L’AVL clava la cullera

En el 2005 un habitant de la pedania yeclana i valencià-parlant de Raspay es va dirigir al Sindic de Greuges de la Generalitat Valenciana demanant ajuda per tal de que en Raspay es realisaren cursos de llengua valenciana. El Sindic de Greuges ho va remetre a la pro-catalanista Academia Valenciana de la Llengua (AVL) i esta contestà al Sindic oferint-se per a donar cursos en el Carche.

Mes tart, en Setembre de 2005, l’Ajuntament de Yecla es ficà en contacte en l’AVL per tal de recollir l’oferiment d’esta institucio. Pareix que s’aprovà la programacio d'un curs de xixanta hores per als valencià-parlants que ho desigen de la pedania de Raspay i de la propia Yecla i tambe dotar als alumnes del material escolar necessari per a la realisacio del curs.

La carta municipal, dirigida per la regidora de Cultura de Yecla a la presidenta de l’AVL, manifesta la voluntat "d'iniciar una fructifera colaboracio per a salvaguardar el coneiximent de l'idioma valencià com a part que es del patrimoni cultural de Yecla".

Es certament molt positiu que un valencià-parlant del Carche s’interesse pel manteniment i pervivencia de la seua llengua materna i es tambe molt lloable que l’Ajuntament de Yecla reconega institucionalment que la llengua valenciana es part del patrimoni cultural de Yecla. Per contra esperem i preguem per a que la “normalitzacio” llingüistica catalanera de l’AVL no arribe molt llunt en estes terres valencià-parlants de Murcia.

 

 

 Camps de cultiu en la pedania de Raspay

 

Drets llingüistics i futur

En el context llegal tenim que recordar que l'Estatut de Murcia no reconeix cap classe de patrimoni llingüistic dins dels llimits de la seua autonomia a banda del castellà. Per tant, els drets llingüistics dels valencià-parlants de la Serra del Carche no estan reconeguts en l’Estatut de Murcia o en alguna llei concreta o text llegal. Tampoc el nou Estatut Valencià aprovat en 2006, fa ninguna distincio especifica per a dotar de cert reconeiximent als drets llingüistics dels habitants de El Carche.

Encara que en este tema i com es llogic, la competencia correspon exclusivament al Govern de Murcia, haguera segut un detall haver-se enrecordat dels habitants valencià-parlants del Carche en el nou Estatut Valencià. En este sentit, deuria de ser una obligacio que la Generalitat Valenciana demanara al Govern de Murcia que reconega llegalment els drets llingüistics del Carche.

Es cert que la carta de l’Ajuntament de Yecla reconeguent oficialment que el valencià forma part del patrimoni cultural de Yecla, supon un chicotet pas avant en el reconeiximent oficial i la pervivencia de la llengua valenciana en estes terres, pero encara queda moltissim per fer.

En realitat, si no es produix un verdader esforç institucional i un canvi social i politic sensible en les caracteristiques llingüistiques i culturals dels habitants del Carche, la llengua valenciana pot desapareixer d’estes terres de Murcia.

De tots depen que el Valencià de Murcia, que la llengua valenciana dels habitants de la Serra del Carche, es mantinga viva i passe a les noves generacions. Es cosa de tots.

 

 

Vista general de Raspay, poblacio valencià-parlant del Carche

 

El cas de Raspay, una pedania valencià-parlant

Raspay es una pedania de 145 habitants segons el cens de l’any 2001, en el municipi murcià de Yecla.

Es troba situat en la zona de llengua valenciana de Murcia, en la comarca del Carche. Està format per dos nucleus, un dels quals es el mateix llimit historic entre Castella i Valencia (terme d'El Pinos, en les Valls del Vinalopo). Raspay ha perdut poblacio a lo llarc del s. XX.

L’historia de Raspay es relativament recent ya que les primeres senyes sobre la poblacio permanent en la zona es remonten a 1855 quan Antonio Ibáñez s’encarregà de la retoria de la pedania i es va convertir en el primer retor d’eixes terres.

Es tractaven de tornalls de terra de llavor mal comunicats i mes proxims a la provincia d’Alacant que a Yecla, un mon rural mes valencià que murcià que es modernisà ben entrat el segle XX.

 

L’orige de la paraula Raspay

L’ historiador yeclà Miguel Ortuño recorda que la pedania es troba en un parage denominat del “Pino Rasposo” i d’ahi podria derivar el nom de Raspay, encara que tambe cap la possibilitat de que el terme procedixca de raspall, vocable que en llengua valenciana fa referencia a la granereta en que es recull el gra en l’era.

Antonio Jareño contempla igualment esta ultima possibilitat i afegix una mes pero en aires de llegenda: Raspay podria derivar de rapinya perque en aquelles montanyes s'amagaven molts lladres.

 

Vista dels camps de Raspay

 

Una pedania murciana que s’expresa en valencià

Antonio Mateo Jareño López cita les paraules de l’historiador Fausto Soriano Torregrosa que, en la seua “Historia de Yecla”, afirma que en la pedania es parla la llengua valenciana, degut a que els seus pobladors cristians, despres de la conquista del Regne de Valencia per Jaume I El Conqueridor, foren valencians.

Raspay es troba situada a tant sols 6 quilometros de Valencia, concretament de la localitat alacantina d'El Pinos, mentres que son 23 els quilometros que la separen de Yecla. Curiosament, en la divisio territorial de 1833 va quedar unida a la localitat murciana pero no pergue la llengua valenciana.

 

Iglesia del Sagrat Cor, en Raspay

 

Un parage de pau en valencià i en angles

En l’actualitat Raspay està format per poc mes d’un centenar de habitants, que conviuen en plena naturalea, llunt del soroll, la polucio i el caos de les ciutats. Molts dels habitants de Raspay es veeren obligats a anar-se’n buscant un millor pervindre degut a lo aïllat de la pedania i nomes tornen de visita, pero atres han fet de Raspay el seu lloc i modo de vida.

A finals del segle XX i mampreniment del XXI escomençaren a arribar families angleses, i a instalar-se en la zona, si be es cert que, des de la mitat del segle XX existix una tendencia regresiva de la poblacio.

 

Llibres recomanats:

  • JAREÑO LÓPEZ, A-M. Radiografía de los territorios murcianos de habla valenciana. Murcia, 1993.
  • ORTUÑO PALAO, M. y ORTÍN MARCO, C. Diccionario del habla de Yecla, Yecla, 1999.

 

 

 

Mes informacio sobre El Carche:

“Valencià en Murcia,…”. Articul de Ricart Garcia Moya

Pedanies de la Regio de Murcia

Raspay

Foro de El Carche

Excursio a El Carche

Fotos de la Serra del Carche

Ajuntament de Yecla       

Ajuntament de Jumilla

 

 

Per a visitar el Carche

 

Acces: Arribant al poble valencià d'El Pinos des de Monover, seguim per l’encreuament que nos conduix a la localitat murciana de Jumilla.

Per a menjar: “Mesón de María”, Carretera de Jumilla, km. 58’6. Jumilla (968 783 373).

Per a dormir: Vore informacio turistica en les webs dels ajuntaments de

Jumilla y Yecla. Si es vol visitar el Parc Natural de la Serra del Carche, en el parc tambe n’hi ha un alberc en el que es pot pernoctar.