Els verps, els pronoms i els numerals

en Llengua Valenciana

* en eixercicis practics

per Joan Sancho Gea

(Professor de Llengua Valenciana)

Els Verps

El verp es una part de l’oracio caracterisat des de 3 punts de vista: semantic, sintactic i morfologic. Anem a vore qué podem dir i qué podem observar:

Caracterisacio semantica. significacio.

Cada verp te una significacio propia, la qual indica cóm es l’accio. Podem distinguir per eixemple:

El principi d’una accio: esclatar, encetar...

L’acabament d’una accio. Hi ha verps que indiquen implicitament en si mateix el començament i l’acabament de l’accio: naixer, morir, eixir...

Continuitat de l’accio: llegir, observar, deprendre...

Accions momentanees que es donen en un lloc i en un temps determinat: cridar, estalviar, decidir...

Insistencia de l’accio: colpejar, roncar, gemecar...

Estes accions poden estar modificades, si els verps van acompanyats d’uns complements:

Deprendre: en solitari,indica accio progressiva (continua)

Deprendre una lliço: Ara canvia el seu significat, indicant que l’accio ha començat i ha acabat ya.

Classificacio (Per la classe d’accions)

INCOATIUS	*L’accio està començant o està desenrollant-se. Usa sufixos: -ejar, -ar, -ir i inclus unes atres construccions.* VERPS: començar, iniciar, calfar, gelar, despertar, dormir, encetar, matinejar, enriquir-se, ennegrir-se, dormir-se, fer-se de dia, fer-se de nit, rompre l’alba... EIXEMPLES: El sol comença a calfar de valent
ITERATIUS	*Expressen l’idea d’una accio repetida. Per ad aixo usen sufixos: ejar, -ar; prefixos: -re; i perifrasis en verps modals: tornar + infinitiu...* VERPS: plovisquejar, repuntar, quartejar, trossejar, rellampegar... EIXEMPLES: Ma mare està repuntant-me els pantalons, Joan trosseja el formage, Està rellampegant
PERFECTIUS	*Per a que la seua idea s’expresse de forma completa, l’accio ha d’acabar..* VERPS: amagar, naixer, eixir... EIXEMPLES: ¡Vullc eixir d'aci!, el gat s'amagat baix la taula
IMPERFECTIUS	*L’accio que indica el verp es (o està) completa, encara que no haja finalisat*. VERPS: creixer, correr, mirar EIXEMPLES El meu germa està corrent en la pista d'atletisme

Caracterisacio sintactica

Sintacticament, la funcio del verp es ser el nucleu del predicat (o sintagma verbal). El que el verp duga o no algun modificador al costat, i la classe d’este (un OD, un OI, un pronom, o un atre verp) es molt important perque segons duga algun d’estos elementets sintactics, o no, el significat de l’oracio es vora afectada.

Classificacio

TRANSITIUS	*Precisen d’un objecte directe per a completar el seu significat perque, ells a soles, no tenen un significat complet.* VERPS: EIXEMPLE: El mariner *peixca* sardines
INTRANSITIUS	*Quan els verps, per ells a soles, tenen un significat complet.* VERPS: vindre, anar, EIXEMPLE: Nosatres *venim*.
REFLEXIUS	*Porten com a O.D. un pronom de la mateixa persona que el subjecte.* VERPS: pentinar-se, adherir-se, regalar-se, EIXEMPLE: Ell es *pentina*
PRONOMINALS	Son els que es conjuguen en els pronoms me, te, se, nos, vos. En la forma pareixen reflexius, pero no tenen el mateix significat. En este cas el pronom no actua ni de O.D. ni de O.I. sino de un modificador del verp. VERPS: queixar-se, atrevir-se, adherir-se, alegrar-se, emocionar-se, supondre’s, creure’s, enrecordar-se’n, oblidar-se, imaginar-se, anar-se’n, vindre-se’n, tornar-se’n, pujar-se’n... EIXEMPLE: Yo me queixe (la forma yo queixe no te sentit).
RECIPROCS	*Son els que es construixen en el pronoms se i el verp està en 3ª persona del plural.* VERPS: mirar-se, vore’s, voler-se, intercanviar-se, EIXEMPLE: Xavier i Pepica es miren, Joan i Lluïs s’intercanvien fotos, Maria i Ampar es veuen tots els dies, Vicent i Vicenta es volen molt.
AUXILIARS	Son verps que han perdut totalment o parcialment el seu significat lexic. Es gasten per a construir les formes verbals compostes, la veu pasaiva i tambe per a construir les perifrasis verbals: VERPS: haver (per a la formacio dels temps composts), ser (per a la formacio de la veu passiva), estar, pegar... EIXEMPLE: Pegar a fugir, llançar a perdre, hem arribat (haver + verp), es cremat (veu pasiva)
MODALS	*Son verps que signifiquen comportament, intencio, desig o voluntat. Darrere d’ells solen dur un infinitiu, un gerundi o un participi* VERPS: deure, voler, saber, poder, soldre, intentar, desijar... EIXEMPLE: Promet vindre, Tho tinc dit, vas passajant.
DEFECTIUS	*Son aquell que la seua flexio es incompleta..* VERPS: Caldre (nomes presenta les 3^eres persones del singular i del plural de cada temps), ploure, nevar, tronar (fenomens meteorologics) EIXEMPLE: plou molt, neva de forma copiosissima, trona que dona por.

Caracterisacio morfologica

El verp està constituit per un lexema o radical, que du la significacio, i un morfema que indica la persona, el numero, el temps, el modo, la veu i l’aspecte.

El radical s’obte al separar de l’infinitiu la terminacio o acabament; i de forma diferent a lo que ocorre en la llengua castellana, en la valenciana no usem el terme conjugacio per a cada terminacio o acabament distint, perque els verps agrupats baix una "teorica" conjugacio haurien de tindre una mateixa, o pareguda, flexio; i en valencià no es aixina. Tant el segon (purs i velarisats) com el tercer grup (purs i incoatius) presenten dos models de flexio (cada u) clarament distints. Per aixo hem de dir que en valencià no hi ha 3 conjugacions, sino 5: una del primer grup, dos del segon grup i dos del tercer grup. Els verps que s’ajusten a una d’estes conjugacions es diuen regulars i els que no, irregulars.

TERMINACIO O ACABAMENT	VOCAL TEMATICA	EIXEMPLE	GRUP
-AR	A	BALLAR, donar, comprar, treballar, estudiar, viajar, festejar, picar, volar	1^er
-ER (aton)	E	TEMER, CORRER, naixer, vencer,	2^on
-ER (tonic)	E	Saber, fer, poder, voler, fer
-RE	E	Cabre, batre, caldre,
-R		Dur, ser, dir
-IR	I	SENTIR, SERVIR, eixir, afegir, collir, Dormir, partir, complir, construir, morir,	3^er

GRUP	ACABAMENT		MODEL	FLEXIO
1^er(*)	-AR		BALLAR	Yo ball-e, tu ball-es, ell ball-a,...
2^on	-ER (aton) -ER (tonic) -RE -R	PURS¹	TEMER	Yo tem, tu tem-s, ell tem, ...
2^on	-ER (aton) -ER (tonic) -RE -R	VELARISATS²	CORRER	Yo corr-ec, tu corr-es, ell corr-e, ...
3^er	-IR	PURS	SENTIR	Yo sent, tu sent-s, ell sent...
3^er	-IR	INCOATIUS³	SERVIR	Yo part-ix-c, tu part-ix-es, ell part-ix,...

(*) Tots els verps del primer grup son regulars manco 3: dar, estar, anar.

¹Reben el nom de purs, aquells que es flexionen unint directament al radical els morfemes verbals corresponents.

²Els verps del segon grup velarisats tenen, en l’imperfecte d’indicatiu i en el subjuntiu, un radical velarisat en –g / -qu (per eixemple: caure: caiguera / caiga; creixer: creixquera / creixca).

³Son aquells verps que entre el radical i el morfema afigen un increment incoatiu format per l’infix –ix-.

El modo expressa l’actitut del qui parla front a l’accio verbal que s’enuncia. Els tres modos son: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

INDICATIU

Es el modo de la realitat, quan el parlant es llimita a expondre unicament de forma objectiva l’accio; eix..

EIXEMPLE: Dema raonarém, ahir va ploure

SUBJUNTIU

Quan el parlant presenta l’accio com a provable, es una forma subjectiva en la que interve el parlant. Es el modo de la irrealitat.

EIXEMPLE: Espere que hages acabat les activitats.

IMPERATIU

Es el modo en que el subjecte de l’accio manifesta la seua voluntat de manera impositiva, presentant el fet com a manament, consell, prec o peticio. Es una forma assimilada als presents d’indicatiu i de subjuntiu, dels quals pren les formes. Tambe hi ha formes de cortesia. L’imperatiu nomes te temps de present.

EIXEMPLE: llig tu, lliggam nosatres, lliggau vosatres. Lligga voste, lligguen vostes.

Els temps:

INDICATIU		SUBJUNTIU
T. SIMPLE	*T. COMPOSTS ^()**	T. SIMPLES	*T. COMPOSTS ^()**
Present¹	Passat proxim	Present	Preterit perfecte
Preterit imperfecte	Pret. plusquanperfecte	Preterit imperfecte³	Pret. plusquanperfecte
Perfecte simple²	Perfecte compost
Futur	Futur compost
Futur hipotetic (cond.)	Futur hipotetic compost

^(*) Els temps composts es formen en el corresponent temps del verp haver + participi passat de l’atre verp, que es qui du l’informacio semantica (el significat).

¹ La primera persona del singular del present d’indicatiu te el morfema –o en Morella, Maestrat i La Tinença d’Alcalaten (sent-o, bat-o, partix-o). Esta termionacio es rarissima en la lliteratura classica i la seua presencia podria ser per adstrat castella (menjar, mostrar).

² El perfecte simple d’indicatiu te una forma analitica, i una atra sintetica. Per eixemple, per al verp cantar , son formes analitiques canti, cantares, cantà.. i son formes sintetiques: vaig cantar, vares (o vas) cantar, va cantar...La forma analitica es propia del sur de La Plana, Camp de Morvedre i Camp de Lliria; i la forma sintetica es propia de L’Horta de Gandia entre unes atres. Tant la forma analitica com la sintetica son equivalents

³El preterit imperfecte de subjuntiu, excepte chicotetes illes geografiques com El Baix Maestrat i La Tinença de Benifassar que ho fan en s (tingues), els demes, ho fan en la forma en r (tinguera). Fixar-se com estes zones geografiques pertanyen a la zona que fa frontera llingüistica en el catala.

Els numero son 2: singular i plural, i les persones son 3 per a cada numero: yo, tu, ell/a, nosatres, vosatres, ells/es.
La veu pot ser activa (si el subjecte es l’actor de l’accio verbal: Joan conduix el coche ) o pasiva ( si el subjecte es rebedor de l’accio verbal: el coche es conduit per Joan). En valencià no hi ha un morfema per a designar la veu passiva,per lo que s’utilisa el procediment sintactic que consistix en flexionar el verp ser + participi passat de l’atre verp.

EIXERCICIS

1. - Flexiona els models de cada una de les 5 conjugacions que hi ha en valencià: BALLAR, TEMER, CORRER, SENTIR, SERVIR.

2. – Flexiona els següents verps auxiliars: HAVER, SER, ESTAR, ANAR,

3. – Flexiona els següents verps irregulars: EIXIR, AFEGIR, COLLIR

---------------------------------------------------------------------------------

Els Pronoms

PRONOMS DE COMPLEMENTS

FUNCIO

· Els pronoms poden funcionar com a subjecte, complement directe, complement indirecte i com a complement circumstancial.

COLOCACIO

En funcio de complement, els pronoms o les combinacions de pronoms (binaries, ternaries, quaternaries) poden anar tant davant com darrere del verp. Quan es tracte d'una forma verbal composta i de formes perifrastiques, mai podran anar en mig.
A diferencia d'unes atres llengües, com el castella, els pronoms en valencià no van units directament al verp al qual acompanyen. Les seues formes d'unio son l'apostrofament i el guio.

Anem a comprar-vos un llibre

Doneu-me el paper

A les huit, crida'm

Compra-ho ara

· Les formes d'indicatiu i de subjuntiu (siguen simples o compostes) a soles admeten els pronoms davant.

Li les conta

Nos la compren

Els hem comprats^(*)

El traurem sempre que faça sol

Vullc que els traga

Ara quan vos les haja pagades^(*)

^(*)note's la concordança del participi passat.

L'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu sempre porten les formes pronominals darrere.

Conta-li-les

Creure-vos-les

Penjant-los-les

Bollint-li'n

Tornar-la

Escriu-lo

Pinte-me'l

Acabem-nos-les

FORMES

· El pronom pot tindre una forma plena (darrere del verp acabat en consonant o diftonc), reduida (darrere del verp quan el verp acaba en vocal: 'm, 't, 'l, 'n) , elidida (davant del verp quan el verp comença per vocal (m', t', s', l') o reforçada (davant del verp quan este comença per consonant: em, ens, et, es, el, els, en).

Des d'aci ya et veig / Des d'aci ya te veig

Es diu que vindra dema / Se diu que vindra dema

No se si m'admetran el recurs

	COMPLEMENT DIRECTE				COMPLEMENT INDIRECTE		COMPLEMENT CIRCUMST. DE LLOC
		Masculi	Femeni	Neutre	Masculi	Femeni
SINGULAR	DEFINIT	EL LO	LA	HO (subst.a aixo aço allo)	LI	LI	HI EN (precedit de la preposicio de)
PLURAL		ELS LOS	LES		ELS LOS	LES
	INDEFINIT	EN (ne,n',en,'n) (Quan el C.D. no porta determinant)

OBSERVACIONS

LO: pronom de complement directe singular masculi. Quan va davant del verp començat per consonant pren la forma el.

LOS: si va davant del verp, començant per vocal o per consonant, adopta la forma els.

LA: quan va darrere del verp s'unix per mig d'un guio, -la. Si va davant pot presentar les formes la o l'.

LES: a l'igual que HO, LI i HI es invariable, no s'elidix. Unicament porta guionet davant quan van darrere del verp a l'igual que ho (-les i -ho)

LI: es un pronom invariable de complement indirecte singular (masaculi i femeni) que du guinet davant quan va darrere del verp. El seu plural es los (darrere del verp) o els (davant del verp), mai lis.

ELS PRONOMS EN, HO, HI

EN

· Es un pronom aton que funciona com a objecte directe de cosa, no distinguix ni genero ni numero. En alguns casos pot substituir a c.circumstancials.

· La seua forma pot variar segons el lloc a on vaja colocat: en, ne, 'n, 'n.

· S'usa com a c.directe quan este es indeterminat:

1. Quantitat indeterminada	2. Substantiu precedit d'un cardinal (un,dos,tres...)
Ell compra llibres à El ne compra	Ell compra dos llibres à Ell ne compra
¿Tens pa? No, no en tinc	Has tret cinc gots i n'han sobrat dos
¿Vols aigua? Si, dona-me'n un got	Escriu vint cartes i hui n'envies deu
3. Substantiu precedit d'un quantitatiu ( molt, poc, prou...)	4. Substantiu precedit d'un indefinit (uns, algun, cert,...)
Ell compra molts llibres à Ell ne compra	Ell compra algun llibre à Ell ne compra
¿Ha posat prou d'arros? Crec que no n'ha posat prou	¿Creus que vendra algun llibre? Algun ne vendra
No ha llegit cap llibre. Segur que no n'ha llegit cap.	Sempre canta certes cançons, pero ne sap unes atres

· Reemplaça a un complement preposicional introduit per la preposicio de:

¿Qué quedava d'allo?.

No en quedava gens

M'has dut poc de sucre.

Yo crec que n'he dut prou

Ha venut dos dotzenes de melons.

N'ha venut dos dotzenes

· S'usa com a un c.circumstancial de lloc en substitucio d'una construccio de lloc introduida per la preposicio de (el seu us està casi desaparegut):

¿Quan tornarém del poble? En tornarém el dijous

· Apareix com a auxiliar en verps de moviment, a soles quan es gasten en forma reflexiva: anar, vindre, pujar, baixar, tornar, entrer, eixir, dur, deixar, etc.

Yo me n'anire pronte a casa

Ell se'n deixà Ribarroja a les quatre pero no aplegà fins a les sis a casa

No se n'entrarà si no li ho dius

La festa començà quan ya nos en tornaren

Atencio: Si el modificador del complement directe es un articul (el,la,els,les), un possessiu (el meu, el teu, el seu...), el pronom pel que s'ha de substituir no sera en, sino lo, la ,los,les (vore taula)

Ell compra el llibre
	Ell el compra
Ell compra este llibre
	Ell el compra
Ell compra el seu llibre
	Ell el compra
Ell compra l'atre llibre
	Ell el compra

· En oracions impersonals que duguen l'objecte directe explicit, produint-se un us pleonastic del en. Encara que no siga molt recomanable, es molt freqüent i no pot considerar-se incorrecte.

Hi havia flors N'hi havia flors

HO

Es un pronom neutre aton de tercera persona que no distinguix genero ni numero (es invariable i no s'elidix o apostrofa mai), funciona com a objecte directe (quan tambe puga substituir-se per aço, aixo, allo, mai quan vaja precedit d'un determinant).

Ell compra aixo

Ell ho compra

Ell compra tot lo que vol

Ell ho hompra

Ell diu que no es bo el melo

Ell ho diu

¿Que compra?

No ho se

¿Quan haveu dut aço?

No ho sabem

¿Quan vindras?

No ho se

Dona'm tot allo que et vaig demanar

Ara t'ho done

Reemplaça tambe als predicatius en les oracions copulatives (les construides en els verps ser, estar i ademes tambe poden ser: pareixer, semblar, aparentar, pareixer, fer-se, etc.

Pareixia alt pero no ho era

Es feya el gracios i no ho era

¿Estava malalt? Ho estava

¿Aixo es una taula? No ho aparentava

HI

Pronom adverbial aton que funciona com a substitut de circumstancials de lloc. Te un us reduit, si be en l'epoca classica presentava una major vigencia. Es invariable i no s'elidix o s'apostrofa mai.

Anavem pel cami i tu no hi estaves

Hi aplegarem ahir

¿A ta casa?, no hi anire mai

S'usa com a impersonal, acompanyat del verp haver. NOTA: moltes voltes es fa una concordança incorrecta entre el verp haver i el c.directe quan este va en plural. El verp haver en la seua forma impersonal, no concorda mai en l'objecte directe. Els verps en les formes impersonals van sempre en singular.

Hi havia molta gent

Hi ha cases per a llogar

No hi ha res a dir

Hi havia molts gossos

Hi ha coques de dacsa

Apareix acompanyant a uns atres verps com: vore, trobar, tornar...,usats en forma reflexiva i sens objecte directe.

Encen la llum que no m'hi veig

El chiquet no s'hi trobava en aquella casa

¿T'hi veus?

Li pegà un esclafit i no s'hi tornà

ORDE DE COLOCACIO

· L'orde gramatical en una oracio es sempre:

Subjecte + verp + c.directe + c.indirecte + c.circumstancial

· L'orde dels pronoms ya siga davant com darrere del verp es sempre:

c.indirecte + c.directe + c.circumstancial

COMBINACIONS BINARIES

La regla general, tant per als pronoms davant com darrere del verp, es que s'elidix sempre el segon element, sempre que es puga fer (quan no siga invariable: li, hi, ho, ya que en este cas s'elidix el primer).

Te'm creus molt llest

Te'ns perts a cada punt

Emporta-te'l

Me'n menge

T'ho menges

Escriu-m'hi

Davant del verp els elements van lliures o apostrofats (elidits o reduits), mai en guionets, segons la regla general.

Els en du

Vos ho diu

Els l'entrega

Li n'oferix

Excepcio: Si el verp comença per vocal o haig anira apostrofat el segon pronom, no l'atre.

Li l'omplia

Se n'entrà

Darrere del verp els pronoms aniran units per guionets (o elidits quan corresponga), mai aniran lliures

Aclarix-nos-les

Ompli-te'l

Escriu-li-hi

Talla-li-ho

Afig-nos-ho

Arremateu-vos-les

COMBINACIONS TERNARIES

El seu us es manco frecuent que les combinacions binaries, pero per a la seua escritura s'ha de tindre present:

Davant del verp el primer pronom va lliure i en forma plena i els atres seguixen les regles de les combinacions binaries.

Mon pare me n'hi conta

Se me n'esclafen

Se te n'ana

Se me les trau

Darrere del verp, el primer va en forma plena unit al verp i als demes pronoms per guionet, i els atres dos seguixen les regles de les combinacions binaries: Emporta-te-n'hi

COMBINACIONS QUATERNARIES

· Esta combinacio es molt estranya en la llengua oral i rarissima en l'escrita, no obstant existix la possibilitat de construir-les. L'orde sera el següent:

Impersonal (se) + indirecte + directe + circumstancial

Se me n'hi fica

Se li n'hi sentirà cantar (Se sentirà cantar aton pare pel carrer)

EIXERCICIS

1. Mon pare compra la taula

Mon pare la compra

2. Ell menja pomes

Ell en (ne) menja

3. ¡Menja pomes!

Menja'n

4. El chiquet dibuixa els arbres a sos pares

El Chiquet els els dibuixa

5. ¡Dibuixa els arbres a sos pares!

Dibuixa-los-els

6. ¡Dona la mel a Ampar!

Dona-li-la

7. Maria escriu la carta a sa mare

Maria li l'escriu

8. El chiquet compra flors a sa mare en la tenda

El Chiquet li les hi compra

9. Digues als teus germans que ixquen

Dis-los-ho

10. Envia a mi l'escrit

Envia-me'l

11. Envia a mi aixo

Envia-m'ho

12. Lluïs escriu dos cartes a sa mare en el terrat

Lluïs li n'hi escriu dos

13. Oferix les sabates als teus amics

Oferix-los-les

14. Maria compra esta tortada a la seua cosina

Maria li la compra

15. Maria compra esta tortada a la seua cosina en la tenda del cantó

Maria li l'hi compra

16. Afig caldo

Afig-ne

17. Afig el caldo

Afig-lo

18. Afig a ta mare caldo en el bollit /Afig el caldo en el bollit

Afig-li-n'hi / Afig-l´hi

19. Canta les cançons als chiquets

Canta-los-les

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els Numerals

CARDINALS

Cardinals simples: els que no poden separar-se en uns atres numerals que formen la paraula.

1. Els que van del 1 al 20.

2. Les decenes: vint, trenta, quaranta...noranta.

3. Les centenes (perque -cents no apareix mai separat): cent, doscents, trescents...

4. El numero mil i la serie millo, billo, trillo...

Els cardinals composts son aquells que poden segmentar-se en cardinals simples

Vintiu (21)

Cent dos (102)

Trescents vint (320)

Dosmil (2000)

S'escriu junt:

1. La serie de desenes seguides de les unitats:

2. Les unitats i mil:

3. Les decenes i mil:

4. Les centenes i mil:

S'escriu separat:

1. Composts de centenes i unitats:

2. Composts de centenes i decenes

3. Composts de mil, i les unitats: mil u, mil dos, mil tres

4. Composts de mil i decenes: mil xixanta, tresmil vint,

5. Composts de mil i les centenes: mil cent, mil doscents,

6. Les series millo, billo..., van separats del cardinal que els precedix.

OBSERVACIO

1. Sis i set doblen la s quan van directament units a les decenes: desset, cinquantassis, xixantasset...

2. El numero cardinal es un substantiu i per tant, te plural: dosos, tresos, uns

3. Te genero femeni unicament l'u (unes), i les centenes (doscentes, cincentes, siscentes...)

EIXERCICIS

97	norantasset	13	100
7000	Setmil	14	101
600	Siscents	15	110
17000	Dessetmil	16	200
36	Trentassis	17	300
44	Quarantaquatre	18	400
874	Huitcents setantaquatre	19	500
321	Trescents vintiu	20	600
0		21	700
1		22	800
2		23	900
3		30	1.000
4		31	1.001
5		32	1.010
6		40	1.100
7		41	2.000
8		50	10.000
9		60	100.000
10		70	1.000.000
11		80
12		90

---------------------------------------------------------------------------------------------------

TRADUCCIO I CORRECCIO DE TEXTS

EIXERCICIS RESOLTS

1.- Escriu correctament la forma valenciana de les paraules que en castella acaben en –miento.

CASTELLÀ	~~MAL~~	VALENCIÀ
Abastecimiento	~~Abasteciment~~	Proveïment
Afianzamiento	~~Afiançament~~	Afermament
Aislamiento	~~Aislament~~	Aïllament
Conocimiento	~~Coneixement~~	Coneiximent
Cumplimiento	~~Cumpliment~~	Compliment
Financiamiento	~~Financiament~~	Finançament
Nombramiento	~~Monbrament~~	Nomenament
Sometimiento	~~Sometiment~~	Submissio
Acontecimiento	~~Aconteciment/Esdeveniment~~	Acontenyiment
Asentamiento	~~Asentament~~	Assentament
Crecimiento	~~Creixement~~	Creiximent
Otorgamiento	~~Atorgament~~	Otorgament
Tratamiento	~~Tratament~~	Tractament

2.- Escriu correctament en valencià les següents paraules que en castellà acaben en –ción.

CASTELLÀ	~~MAL~~	VALENCIÀ
Aclaración	~~Aclaracio~~	Aclariment
Financiación	~~Financiacio/Finançacio~~	Finançament
Liberación	~~Alliberament~~	Lliberacio

3.- Escriu correctament en valencià les següents paraules que en castella acaben en –o.

CASTELLÀ	~~MAL~~	VALENCIÀ
Aborto	~~Abort~~	Avortament
Retraso	~~Retras~~	Retart

CASTELLÀ	VALENCIÀ	CASTELLÀ	VALENCIÀ
Abono	Abonament	Desempleo	Desocupacio
Desempeño	Desempenyorament	Apoyo	Soport/Recolzament
Comienzo	Començament	Arreglo	Arreglament
Aplauso	Aplaudiment	Asiento
Aforo		Deshaucio
Cobro		Desarrollo
Careo		Despido
Desafío		Envío
Empeño		Entierro
Cotejo		Evento
Mando		Registro
Estreno		Reembolso
Desahogo		desvío

4.- S'ha de dir...

NO ES DIU	S’HA DE DIR
En vez de ...	En conte de..., per conte de..., en lloc de...
Aunque	Encara que
Desde luego	Certament, ausades, naturalment, sens dubte, sense cap de dubte.
Sin embargo	En tot aixo, no obstant aixo, en canvi, aixo no obstant.
Menos	Mes poc, no tant, manco, menys
¡Bueno!	¡be!, ¡d’acort!, ¡correcte!
¡vale!	¡d’acort!, ¡conforme!, ¡està be!
Adios	¡adeu!, ¡que estigau bons!
Entonces (adverbi)	En aixo, en aquell temps, en aquell moment, en aquella ocasio.
Entonces (conjuncio)	Per tant,
Pues (causal)	Ya que, perque, puix que.
Pues (consecutiu)	Per tant
¡cuidado!	¡Atencio!, ¡ves en conte! ¡alerta! ¡ei!
Apoyar	Recolzar, descansar, donar soport, fer costat, defendre, ajudar
Alcanzar	Conseguir
Rellenar	Farcir, omplir

EXAMEN

Professor: Joan Batiste Sancho Gea

PREGUNTA 1: SUBSTITUCIO PER PRONOMS

a) – INDICATIU – SUBJUNTIU – IMPERATIU – INFINITIU – GERUNDI

Indica quines formes verbals a soles admeten els pronoms davant i quines a soles l’admeten darrere. Posa un eixemple de combinacio binaria (de 2 pronoms) per a cada forma verbal de les anteriors.

Indicatiu-subjuntiu: DAVANT

imperatiu-infinitiu-gerundi: DARRERE

b) Completa el quadro de pronoms:

	COMPLEMENT DIRECTE				COMPLEMENT INDIRECTE		COMPLEMENT CIRCUMST. DE LLOC
		Masculi	Femeni	Neutre	Masculi	Femeni
SINGULAR	DEFINIT	EL LO	LA	HO (subst.a aixo aço allo)	LI	LI	HI EN (precedit de la preposicio de)
PLURAL		ELS LOS	LES		ELS LOS	LES
	INDEFINIT	EN (ne,n',en,'n) (Quan el C.D. no porta determinant)

c) Indica, d’entre tots els pronoms de la taula anterior, quins son invariables i no s’elidixen mai.

Hi – ho – li -les

d) Senyala en els eixemples següentes, els pronoms que apareixen i indica la forma que adopten segons el cas (plena, reduida, elidida o reforçada).

Dema et demanare que em dugues els archius. reforçada / reforçada

Dis-li que m’envie el rellonge per correu. plena / elidida

Conta’m un conte per a dormir. Reduida

e) Indica 3 casos i posa un eixemple en els que el pronom EN actua com a complement directe indeterminat.

1. Quantitat indeterminada	¿Tens pa? No, no en tinc
2. Substantiu precedit d'un cardinal (un,dos,tres...)	Ell compra dos llibres à Ell ne compra (dos)
3. Substantiu precedit d'un quantitatiu ( molt, poc, prou...)	Ell compra molts llibres à Ell ne compra (molts)
4. Substantiu precedit d'un indefinit (uns, algun, cert,...)	Ell compra algun llibre à Ell ne compra (algun)

f) Indica l’ordre gramatical dels pronoms, ya siga davant o darrere del verp, a partir de la funcio que desempenyoren (C.D., C.I., C.C.)

g)- Substituix els complements per pronoms.

¡Afig cebes al bollit!: Afig-n’hi.

Pinta les finestres als teus pares: Pinta-los-les

Chimo pinta quatre quadros a Nelo en el seu terrat: Chimo li n’hi pinta quatre.

El chiquet dibuixa els arbres a sos pares: El chiquet els els dibuixa

Se sentirà cantar a ton pare pel carrer: Se l’hi sentirà cantar.