|
|
EL SISTEMA
ORTOGRAFIC VALENCIÀ |
|
|
|
Les lletres
|
Lletra |
Nom |
Eixemple |
|
a
|
a |
aigua |
|
b |
be
|
barca |
|
c |
ce
|
cendra,
case |
|
ç |
cedeta
|
llançar |
|
ch
|
che
|
chiquet |
|
d |
de
|
dacsa |
|
e |
e
|
era,
tendre |
|
f |
efe
|
figuera |
|
g |
ge
|
gabia,
giner |
|
h |
haig
|
herba
|
|
i |
i |
idea
|
|
j |
jota
|
jornada
|
|
k |
ka
|
kilo
|
|
l |
ele
|
linea
|
|
ll
|
elle
|
llanda
|
|
m |
eme
|
mare
|
|
n |
ene
|
navaixa
|
|
ny
|
enye
|
nyespla
|
|
o |
o |
opera, sopa
|
|
p |
pe
|
pedra
|
|
q |
qu
|
quatre, queda
|
|
r |
ere
|
cara
|
|
rr
|
erre
|
carro
|
|
s |
ese
|
Senyera, posa
|
|
ss
|
esse
|
passar
|
|
t |
te
|
terme
|
|
u |
u |
una
|
|
v |
ve
|
vell
|
|
x |
xe, equis
|
bruixa
|
|
y |
i grega
|
yo
|
|
z |
zeta
|
zero,
dotze |
Les
vocals
A nivell fonologic el
sistema vocalic tonic de la llengua valenciana presenta una substancial
diferencia respecte al castellà: mentres est a soles te cinc vocals, el
valencià en te set, encara que els signes grafics que les representen ne
son cinc:
| Valencià |
Castella |
a
e oberta
e tancada
i
o oberta
o
tancada
u |
a
(ie)
e
i
(ue)
o
u |
La presencia de e i o obertes te una certa correspondencia en castella
en els diftoncs ie i ue, compensant aixina l'absencia de
les dos vocals obertes per mig d'estos diftoncs. Esta correspondencia no
es exacta, per eixemple: vert ( e oberta) fe "verde" en castella o poc (o
oberta) fa "poco", com es pot vore, sense diftoncs. A soles se poden donar
algunes regles, mes o manco generals de quan apareix una vocal oberta. La
qualitat de ser oberta, a banda de la a, a soles es dona en les
vocals e, o, en posicio tonica. Excepcionalment
apareixen en posicio atona: desset, deneu.
Regles de e oberta
- Quan a la e tonica
li seguixca una i en la silaba següent: geni, premi, misteri, epidermic,
endemic. Solament s'exceptuen estes paraules: Valencia, Denia, senia,
sequia, sepia, tenia, iglesia.
- Quan la e tonica
vaja seguida, en la silaba següent, per una u: credul, medula, perpetu,
perdua
- Quan la e tonica
vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:
- e + rr: guerra, serra, ferro, verro
- e + r +
consonant que no siga labial (m, b, p) o velar (k, g): conversa, vert,
merla, infern, caterva
- e + consonant
labial (m, p, b), fent excepcio en Salem, Josep, eixemple i Pep; en
tots els atres casos es tancada: fem, ceba, cep
- e + x[ks]: nexe, text, pretext, sext
- e + l: tela, mel, empelt, Elig;
execpte: armela que es pronuncia en e
tancada
- e + ct/pt ( -ect-, -ept-): objecte,
precepte, recepta, insecte
- En el diftonc
decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisacio de -d-, -c- o -ty-
llatines, sent la e en llati vulgar:
peu
(<pedem)
deu (<decem)
preu
(<pretium)
pero tambe tenim
casos de e tancada:
creure
(<credere)
creu
(<cruce)
Regles de o oberta
- Quan la o tonica
vaja seguida, en la silaba següent, d'una vocal i: prosodia, hidrofobic,
oli, odi
- Quan la o tonica
estiga seguida per una u en la silaba següent: socul, modul, monocul,
lobul, globul
- Tindrem una o
oberta quan en llati hi ha un diftonc au o una o breu. Alguns eixemples
son paraules com: pobre, cosa, poc, tesor, or, nou, roda, colt,
sol
- En el diftonc
decreixent ou, quan la u ve de la vocalisacio d'una d'estes consonants o
grups llatins -v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-:
moure
(<movere)
coure (<cocere)
jou (<iugu)
roure
(<robore)
pou (<puteu)
- Generalment, tenim
o oberta, quan una o tonica va seguida per una consonant que no siga
labial (b, m, p): agronom, ogre, taronja, teolec, hipodrom, osteotom;
pero tenim paraules en o + labial que presenten la o obreta: nom,
fenomen, moble, poble, obra, canelobre.
Paraules
homografes
L'importancia en
saber pronunciar i distinguir les dos parelles de e i de o no es a soles perque eixa es la norma per als
valenciaparlants,
sino perque al mateix temps servixen per a diferenciar significats. La
dificultat està en que l'ortografia no dispon de dos signes per a
diferenciar-les, pero aço no es un obstacul important per als que deprenen
la llengua valenciana. En valencià trobem:
| e oberta |
e tancada |
pel (substantiu,
m.s., cabell)
Tens el pel
ros |
pel (contraccio, per + el)
Anavem pel
riu |
seu (substantiu,
m.s.)
Era una seu
important |
seu (possessiu,
m.s.)
Tot aixo es
meu |
meu (onomatopeya, crit del
gat)
El gat fa
meu |
meu (possessiu,
m.s.)
El meu llibre està
aci |
| o oberta |
o tancada |
molt (verp,
p.p. del moldre)
¿Ya haveu molt
el cafe? |
molt (adverbi de
cantitat)
Tenen un roser
molt alt |
solc (verp
soldre)
Solc anar per ta
casa |
solc (substantiu,
m.s. espai entre dos cavallons)
Este solc està tort |
sou (substantiu,
m.s., cantitat de diners
estipulada per un treball)
Te un sou dels bons |
sou (verp ser)
Vosatres no sou
analfabets |
Paraules
homografones
En l'apartat anterior
tractavem de les paraules que, tenint la mateixa grafia, es pronunciaven
de distinta forma. Conve coneixer que hi ha molts casos, en valencià, de
paraules que presenten la mateixa grafia i la mateixa fonetica; es tracta
de les paraules homografones. Podem classificar-les en:
- Homografones absolutes, tenen la mateixa categoria gramatical:
cante: 1ª pers.
sing., present indicatiu, canta. 1ª pers. sing., present sujuntiu,
cantar. 3ª pers. sing., present subjuntiu, cantar.
parlares: 2ª pers.
sing., perfecte indicatiu, parlar. 2ª pers. sing., pret. imperfecte
subjuntiu, parlar.
vens: 2ª pers.
sing., present indicatiu, vindre. 2ª pers. sing., present indicatiu,
vendre.
- Homografones parcials, tenen distinta categoria gramatical:
creu: substantiu, f.s., simbol propi dels
cristians. 3ª pers. sing., present indicatiu, creure.
portes: substantiu f.p., de porta. 2ªpers. sing., present
indicatiu, portar. 2ª pers.
sing., present subjuntiu, portar.
pot: substantiu, m.s., recipient. 3ª pers sing., present
indicatiu,
poder. |
NORMES ORTOGRAFIQUES
| S'escriu B (batre)
1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba,
dubte.
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-,
SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.
3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica,
abdomen.
4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el
plural se conserva) se transforme en B:
-
arap, no arab, pero arabisar
- verp, no
verb, pero verbal
- mossarap,
no mossarab, pero mossarabisme |
| S'escriu C
1. En so de [k] (colp)
1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa,
cult, ficar, recort, ocult.
1.2. En principi de silaba formant els
grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
1.3.
Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se
conserva) se transforme en G o se conserve:
- atac, no atag, pero ataca
-
prolec, no proleg, pero prologa
- fanc, no fang, pero fangos
2. En so de [s] (cendra)
2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E,
I: cel, cinc, incert, provincia.
2.2. Davant de A, O, U, escriurem ç
(cedeta): caçar, llançol, vençut.
2.3. En posicio final de
paraula, escriurem
ç, sempre que en derivar s'escriga c:
- capaç, capacitat
- comerç, comerciar
2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça
(aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia): bonaç,
malaltuç, pastiç.
|
| S'escriu Ç
(Vore C, 2.2, 2.3 i 2.4.) |
| S'escriu CH
1. En so de [c] (chic)
1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de
consonants: chufa, Chirivella, clochina, archiu.
1.2. En final de
paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
2. En so de [k] (March)
2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la
tenen per tradicio: Albuixech, Albiach.
|
| S'escriu D (dit)
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de
AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
2. En el grup consonantic DR: drago,
moldre.
3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga
D:
- vert, no verd pero verdor.
-
reverent, no reverend pero
reverenda. |
| S'escriu F (farina)
1. Inicial, interior i fi de paraula:
fer, corfa, bufa, baf.
2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se
conserva) se transforrne en V o se mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
-
tuf, no tuv, pero atufar.
|
| S'escriu G
1. En so de [g] (gat)
1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U
(solament G): gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
1.2. Inicial i interior de
paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.
1.3.
Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia: aigües,
llingüistic.
1.4. En principi de paraula o de silaba, en els grups
consonantics GR, GL: gracies, glop, agrana, regle.
1.5. Davant de
D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificancia. Excepte en cultismes
com: acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota,
sinecdoque i derivats.
1.6. Mai en posicio final de paraula, encara
que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
- amic, no amig, pero amigar.
-
rec, no reg, pero regar.
- amarc, no amarg, pero amargar.
- sanc, no sang, pero
sangonera.
2. En so de [g] (girar)
2,1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E,
I: argila, gel, giner. Excepte davant de -ecc-, -ect- (objeccio, objectiu
i algunes mes), i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:
Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
2.2. En
el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats
en -gir): afigga, rigga, frigga.
2.3. En posicio final de paraula
la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
- mig, pero miger.
- oreig, pero orejar.
2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so
africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:
- viage, no viatge.
- juge, no
jutge.
- llenguage, no llenguatge.
- correja, no corretja.
3. En so de [ch] (roig)
3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de
consonant, sempre que la I siga atona i muda: vaig, veig, goig, fuig,
Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se
pronuncía.)
3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:
desig, frig.
3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c],
representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la
sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga
(CH en tots els casos):
- trepig, trepigen.
- mig, mija.
-
despaig, despachar.
|
| S'escriu H (heretar)
No te cap de so.
l.En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha
conservat per l'us: herba, huí, hivern.
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige
etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
|
| S'escriu J (jardi)
1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
2. Davant de -ecc-, -ect-: objecte,
objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
- plaja, no platja.
- mija, no
mitja.
5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
|
| S'escriu K (York)
1. Nomes en paraules d'orige estranger o
tecniques: Kant, kilo.
|
| S'escriu L (lenta)
1. En inicial de paraula: local, liquit.
2. En interior i fi de paraula:
almagasen, dol.
3. En els grups consonantics BL, CL, FL,
GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
|
| S'escriu LL (llanda)
1.En inicial, interior i final de
paraula: llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.
|
| S'escriu M (mare)
1.En inicial, interior i final de
paraula: mar, mestre, flama, cami, fum, estem.
2. Davant de P, B, M: rompre, gamba,
immortal. Excepte en paraules
compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.
3.En el prefix circum- quan li seguix una atra
consonant: circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.
4. Mal davant de V ni F: enveja, enfrontar
(excepte triumvir. Vore N
2 i M 3).
5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut
en la llengua valenciana.
- semana, no setmana.
- sometre, no
sotmetre.
6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la
pronunciem, encara
que per raons etimologiques s'haja usat:
- atentar, no atemptar.
- pronte, no
prompte.
|
| S'escriu N (nas)
1. En inicial, interior i fi de paraula:
niu, lluna, mon.
2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar,
inflamar. Excepte els cultismes: emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.
3. Davant de consonant, excepte B | |
